Andorra — Historia i Dades

Historia · Andorra actual · Simbols d'estat · CAD2 2022

Cronologia historica clau

Any	Fet
805	Llegenda: Carlemany funda Andorra en reconeixement a l'ajuda contra els sarraïns
S. IX (mig)	Primer document conegut: acta de consagracio de la catedral de Santa Maria d'Urgell
1133	Andorra es converteix en senyoria eclesiastica (poder dels bisbes d'Urgell)
1278	Primer Pariatge (bisbe Pere d'Urtx i comte Roger Bernat III de Foix) — neix el Principat d'Andorra
1288	Segon Pariatge — regula obligacions, justicia i servei militar
1419	Creacio del Consell de la Terra (primera forma parlamentaria)
1589	Enric IV de Navarra es fa rei de Franca i uneix els drets dels comtes de Foix
1793	Republicans francesos es neguen a mantenir relacions amb Andorra
1806	Napoleon restablerix la tradicio feudal i els drets de cosenyoria de Franca
1866	Nova Reforma: dret de vot als caps de casa, augment poder Consell General. S'adopta la bandera.
1981	Creacio del Consell Executiu — inici de les grans reformes
14.03.1993	Entrada en vigor de la primera Constitucio d'Andorra
28.07.1993	Andorra s'integra a l'ONU
1994	Andorra s'integra al Consell d'Europa
1702	Des d'aquesta data el Consell General evoluciona en ambits reguladors, politics, jurisdiccionals i legislatius

Trampa: el primer document CONEGUT no es el de Carlemany (llegenda) sino l'acta de consagracio de Santa Maria d'Urgell (S. IX). El Pariatge de 1278 es el que estableix el coprincipat — el de 1288 el complementa.

Dades d'interes — Andorra actual

Indicador	Xifra
Extensio	468 km2
Perímetre total	119 km
— Frontera amb Franca (Arieja i Pirineus Orientals)	63 km
— Frontera amb Espanya (Lleida i Girona)	56 km
Capital	Andorra la Vella
Poblacio total	80.000 habitants (41.000 homes / 39.000 dones)
Andorrans	37.144
Espanyols	19.131
Portuguesos	9.175
Francesos	3.339
Llocs de treball	50.700
Visitants anuals	8.000.000 aproximadament
Allotjaments turistics	235
Habitacions	12.000
Llits	33.000
Sectors d'esqui	7 sectors — 300 km abalisats aprox.
Establiments comercials	2.900
Botigues	mes de 1.300 botigues i 7 centres comercials
Territori no urbanitzat	95%
Boscos	38%
Prats d'alta muntanya	26%
Tarteres i roca	20%

Trampa de nacionalitats: Portuguesos (9.175) son mes nombrosos que Francesos (3.339). La poblacio total es 80.000 pero els andorrans son nomes 37.144 — menys de la meitat.

Simbols d'Estat

BANDERA

Tricolor vertical: blau, groc i vermell

Adoptada oficialment el 1866. La franja groga es lleugerament mes gran. Al centre l'escut d'Andorra. Barreja colors francesos i catalans. Va ser Napoleon III qui la va dotar oficialment.

ESCUT

4 quarters + divisa "VIRTUS UNITA FORTIOR"

Les 4 cases tradicionals: (A) Bisbat — mitra i bacul daurats sobre fons vermell; (B) Catalunya; (C) Foix; (D) Bearn. Envoltat d'una aureola (F) i acompanyat de la divisa (E).

HIMNE

El Gran Carlemany — adoptat el 1914

Lletra: Joan Benlloch i Vivo. Musica: Enric Marfany. Adoptat el 1914. Interpretat per primera vegada el 8 de setembre de 1921.

FESTES NACIONALS

8 de setembre i 14 de marc

8 de setembre: festivitat de la Verge de Meritxell, patrona d'Andorra (coronada el 8 de setembre de 1921). 14 de marc: dia de la Constitucio.

Trampa: hi ha dues festes nacionals, no una. El 8 de setembre es la data de la primera interpretacio de l'himne I la festa de la patrona.

El lema "Virtus Unita Fortior" significa en llati: "La forca unida es mes forta".

Institucions Politiques i Administratives

Consell General · Govern · Parroquies · Comuns · Collaboracio

Consell General

PODER LEGISLATIU

28 consellers generals — 4 anys de mandat

Creat el 1419 — exerceix el poder legislatiu
28 consellers generals elegits per sufragi universal
Doble representacio: 14 en circumscripcio nacional (proporcional) + 14 en 7 circumscripcions parroquials (2 per parroquia, majoria simple)
Unicameral
Sindic general i subsindic general — no poden exercir mes de 2 mandats consecutius complets

SESSIONS

Dos quadrimestres: marc-juny i setembre-desembre

Ordinaries, extraordinaries (fora de sessio) i tradicionals
Sessions tradicionals: 14 de marc (Constitucio) i 21 de desembre (Sant Tomas)
En les sessions tradicionals porten abillaments tradicionals: capa i bicorni (sindics) / abric i tricorni (consellers)

Roser Sune fou elegida Sindica General — primera dona en accedir al carrec. Meritxell Palmitjavila: Subsindica General.

Trampa: les sessions tradicionals son 2 (14 marc i 21 desembre), no una. El 14 de marc son simultaniament la sessio tradicional de la Constitucio I la festa nacional.

Govern d'Andorra

PODER EXECUTIU

Cap de Govern + ministeris + secretaries d'estat

Primer Govern d'Andorra entra en funcions l'any 1982
Dirigeix la politica nacional i internacional
Elabora anualment el pressupost general i el sotmet al Consell General
Exerceix la potestat reglamentaria
Cap de Govern al document: Xavier Espot Zamora

Les 7 Parroquies

Ordre protocol·lari (important per al concurs):

#	Parroquia	Notes
1	Canillo	Te quarts i veïnats
2	Encamp	Parroquia alta
3	Ordino	Parroquia alta
4	La Massana	Parroquia alta
5	Andorra la Vella	Capital. Parroquia central
6	Sant Julia de Loria	Parroquia baixa
7	Escaldes-Engordany	Creada el 1978 per segregacio d'Andorra la Vella — unica no tradicional

Trampa: Escaldes-Engordany es l'UNICA parroquia no tradicional (creada el 1978). Les parroquies altes son: Encamp, Canillo, La Massana i Ordino (valls de la Valira d'Orient i del Nord).

El Comu

ORGAN ADMINISTRATIU

Orgue de la parroquia, amb personalitat juridica propia

Representa i administra els interessos de la parroquia
Aprova i executa el pressupost comunal
Rep transferencies de capital del Pressupost General de l'Estat
Format per consellers comunals, encapcalat pel consol major i el consol menor

Col·laboracio institucional

AUTORITZACIO DIRECTOR

El director del CPEIS autoritza la col·laboracio amb altres departaments

La col·laboracio institucional es formalitza mitjancant la signatura de protocols, convenis i acords de col·laboracio entre les administracions.

INFORMACIO ALS COMUNS

Les autoritats comunals han de ser informades

Sobre les iniciatives o actuacions del CPEIS que puguin tenir una repercussio apreciable en el territori o la poblacio de la parroquia corresponent.

El Sistema Judicial

Batllia · Tribunal de Corts · TSJ · Consell Superior · Fiscal · TC

La Constitucio es la norma suprema. El sistema judicial andorra es independent. 6 organs judicials.

1 · Batllia d'Andorra

PRIMERA INSTANCIA

Civil, penal, administrativa i seccio especial d'instruccio

Jutja en primera instancia tots els afers contenciosos
Excepcio en penal: no jutja delictes majors (els jutja el Tribunal de Corts)
Composta per batlles (jutges) i un President
El President del Tribunal de Batlles es alhora President de la Batllia

2 · Tribunal de Corts

DELICTES MAJORS + APEL·LACIONS PENALS

Composicio: 1 president + 1 vicepresident + 1 magistrat + 2 magistrats adjunts

Competent per jutjar en primera instancia els delictes majors
Execucio de sentencies i resolucions
Jurisdiccio de vigilancia penitenciaria
Resol les apel·lacions contra resolucions dels Batlles que afectin la llibertat dels processats
Jutja en apel·lacio els recursos contra sentencies penals de la Batllia per delictes menors

3 · Tribunal Superior de Justicia (TSJ)

MAXIMA INSTANCIA

1 President + 8 Magistrats — 3 sales

La mes alta instancia de l'organitzacio judicial del Principat
3 sales: civil, penal i contenciOs administratiu / seguretat social
Cada sala reunida: 3 Magistrats
El President del TSJ es alhora President d'una de les 3 sales

4 · Consell Superior de la Justicia (CSJ)

GOVERN JUDICIAL

5 membres — mandat de 6 anys — no renovable consecutivament

Representa, governa i administra l'organitzacio judicial
Nomena Batlles, Magistrats i Secretaris Judicials
Exerceix la funcio disciplinaria
5 membres: 1 per cada Copríncep + 1 pel Sindic General + 1 pel Cap de Govern + 1 pels Magistrats i Batlles
Requisits membres: andorrans majors de 25 anys i coneixedors de l'Administracio de Justicia
President nat: el membre nomenat pel Sindic General
Des de l'1 de juliol del 2004 tambe nomena funcionaris i agents de l'Administracio de Justicia

Trampa: el President del CSJ NO el nomena el Cap de Govern ni un dels Coprínceps — el nomena el Sindic General. Mandat: 6 anys, no renovable consecutivament.

5 · Ministeri Fiscal

ACCIO PENAL

Fiscal general + 3 fiscals adjunts

Vetlla per la defensa i aplicacio de l'ordre juridic
Exerceix l'accio penal
Intervene preceptivament en procediments civils on hi ha absents, menors, incapacitats o persones necessitades de proteccio
Dirigeix l'accio de la policia en materia judicial

6 · Tribunal Constitucional (TC)

INTERPRETA LA CONSTITUCIO

4 magistrats — mandat de 8 anys — no renovable consecutivament

Interpreta la Constitucio
Sotmes unicament a la Constitucio i la Llei qualificada del TC
4 magistrats constitucionals: 1 per cadascun dels Coprínceps + 2 pel Consell General
Mandat: 8 anys, no renovables per períodes consecutius

Trampa: TC = 4 magistrats, mandat 8 anys. CSJ = 5 membres, mandat 6 anys. Frequentment es confonen. El TC l'interpreta, el CSJ el governa/administra.

Historia dels Bombers

Historia mundial · Historia dels Bombers d'Andorra · Dates clau

Fites mundials

Any / Periode	Fet
356 a.C.	Primer incendi documentat: temple d'Artemisa a Efeso (Turquia) — incendiat per un perorbat
64 d.C.	Cesar August crea el primer cos de bombers organitzat a Roma (antics esclaus). D'aqui ve el nom Vigili del fuoco
19.07.64	Gran incendi de Roma: destroca mes de dos tercos de la ciutat
S. VI	Carlemany (Franca) publica un decret: servei de vigilant nocturn obligatori
1666	Gran incendi de Londres: comenca en una pastisseria, crema uns 5 km2, 10.000 persones sense llar
1672	Jan Van der Heiden (holandes) desenvolupa les primeres mangueres contra incendis (pell flexible, accessoris de llaut cada 15 metres)
1776	Lluis XVI crea el primer cos de bombers a Franca
1810	Incendi de l'ambaixada austriaca a Paris
18.09.1811	Napoleon I organitza els bombers de Paris com a cos militar. S'utilitza oficialmente el terme Sapeur-pompier

Trampa: el primer cos de bombers organitzat es de Roma (64 d.C. — Cesar August), NO de Franca. Lluis XVI crea el primer cos FRANCES el 1776. Napoleon I crea el primer cos professional PROFESSIONAL el 1811.

Historia dels Bombers d'Andorra

Any	Fet
1961	El Cos de Bombers es creat per acord del Consell General. S'hi incorporen 6 efectius. S'adquireix un camio autobomba Berliet i una ambulancia Volkswagen. 1 cap + 6 bombers.
1979	S'inaugura el segon Parc al Pas de la Casa (2 bombers + 2 vehicles)
31.09.1980	El Consell General aprova el primer reglament d'organitzacio del Cos de Bombers
28.03.1990	Norma juridica adaptada minimament. El Govern aprova estatuts i reglament de servei interior
1995	S'inaugura el Parc de La Massana — inici de la descentralitzacio
1999 (estiu)	Comenca a funcionar el Parc de Canillo
2000	La Llei de la funcio publica reconeix el CPEIS com a Cos especial. El Cos rep el nom actual: Cos de Prevencio i Extinció d'Incendis i Salvaments
09.2002	Nou parc PDC (al mateix edifici que el nou CAP del Pas)
08.02.2006	Decret: creacio del DPEIS com a departament autonom
14.01.2015	Govern aprova el Reglament regulador de funcions, estructura i organitzacio del CPEIS
14.01.2017 (20 abril)	Llei 7/2017 del CPEIS — primera llei propia del Cos

Ordre de creacio dels parcs: 1961 Andorra la Vella, 1979 PDC, 1995 La Massana, 1999 Canillo. El Cos es crea el 1961 amb 6 bombers (no 7, no 5). El nom CPEIS es des del 2000.

Organitzacio del CPEIS

Estructura · Especialitats · Ambit d'actuacio · Missio · Funcions · Facultats

Estructura general — 3 arees

Area	Unitats
Area de Gestio	Unitat de Formacio · Unitat de Parcs · Unitat de Logistica · Unitat de CCO i Procediments
Area Operativa	Unitat de Grups Especials (GRM, GRC, GRS, GRE, GSM)
Area Tecnica-Operativa	Unitat de Prevencio i Investigacio · Unitat de Serveis · Unitat Sanitaria

Unitats — composicio maxima

Unitat	Max. membres	Seccions/Grups
Formacio	16	Formacio interna I+D / Formacio externa
Parcs	6	4 responsables (1 per parc)
Logistica	16	Compres / Laboratori / Vestuari / Parc mobil
CCO i Procediments	5	3 seccions
Grups Especials	89	GRM / GRC / GRS / GRE / GSM (+ EMEDA: max. 3)
Prevencio i Investigacio	10	Inspeccions / Plans autoproteccio / Investigacio / Prevencio
Serveis	6	Psicologia / Ed. Fisica / Audiovisuals / Forestal
Sanitaria	13	Recursos Sanitaris / Operativa i Instruccio / Prevencio Salut

Trampa: la Unitat de Grups Especials te un maxim de 89 membres — molt mes gran que la resta. L'EMEDA (Manipuladors d'Explosius per a Allaus) es un equip espeficic de max. 3 membres adscrit al GRM o GSM.

Grups Especials — funcions especifiques

Grup	Funcio principal
GRM — Rescat Muntanya	Rescats, salvaments i recerques a la muntanya o entorns d'alcada
GRC — Rescat Cani	Salvaments i recerques a muntanya o enderrocs. Localitzacio en allaus. Guia localitzable 24h en hivern.
GRS — Rescat Subaquatic	Salvaments, recerques i localitzacio en medis aquatics (llacs i rius principalment)
GRE — Rescat Enderrocs	Salvaments, rescats, recerques en enderrocs, esllavissades o esfondraments
GSM — Suport Muntanya	Suport al GRM. Competencia limitada a tasques de suport.

Ambit d'actuacio

TERRITORIAL

Tot el territori del Principat + supòsits excepcionals a l'exterior

Actua fora d'Andorra en supòsits excepcionals, a peticio o per ordre del ministre competent en materia d'interior o de l'autoritat competent, o en compliment de convenis internacionals
Formacio a l'exterior: tambe a peticio o ordre del ministre o per convenis internacionals

Missio

Garantir la seguretat civil i vetllar pel compliment de les normes d'incendis i salvaments: prevencio, extincio, salvaments, transport sanitari, actuacions en accidents i emergencies, funcions tecniques, de control i d'inspeccio.

Facultats destacades

EVACUACIO PREVENTIVA

Maxim 48 hores — prorrogable nomes amb autoritzacio judicial

Els membres autoritzats poden accedir a domicilis i ordenar-ne l'evacuacio preventiva temporal com a maxim durant 48 hores. Nomes es pot perllongar amb autoritzacio de l'autoritat judicial competent.

SEUS DIPLOMATIQUES

Nomes poden actuar amb autoritzacio previa del cap de la missio

En cas d'emergencia en seu diplomatica o consular, els membres NOMES poden actuar amb l'autoritzacio previa del cap de la missio diplomatica o consular o la persona delegada. Si no s'obte: adoptar mesures per protegir persones i bens dels voltants.

Trampa doble: (1) Evacuacio = max. 48h, NO indefinida. (2) En seus diplomatiques NO es pot actuar sense autoritzacio — es una de les excepcions al principi general d'acces en situacio de perill.

Eines i Documents Administratius

Comunicat Intern · IO · Full Incidencia · Procediments · IpSige · Lotus Notes

Documents oficials del DPEIS

COMUNICAT INTERN (CI)

Directrius, informacio, funcionament de parcs

Publica directrius o informacio sobre funcionament, convivencia, actes, resultats de concursos...
Pot anar destinat a una part o a la totalitat del col·lectiu
S'usa quan la informacio te certa urgencia o el contingut no es gaire extens

INSTRUCCIONS (IO / IA)

Dos tipus identificats per color de capcalera

Groc = Instruccions administratives i/o de gestio
Vermell = Instruccions Operatives
Estableix procediments, normes i directrius d'aplicacio interna

Trampa: el color GROC es per a les administratives, NO per a les operatives. VERMELL = Operatives.

FULL DE CONSTATACIO D'INCIDENCIA

Original a la Direccio, signat per Oficial + Sotsoficial + bomber/s implicats

Reflecteix per escrit irregularitats, incidents, accidents amb vehicles, problemes de convivencia
Original trametre obligatoriament a la Direccio
Ha d'anar signat per: Oficial Cap de Guardia + Sotsoficial + bomber/s implicats
Excepcio: si hi ha conflicte d'interessos, es pot trametre a la Direccio sense signatura del superior
D'implantacio per a tots els Parcs

SOL·LICITUD CANVI DE GUARDIA

Nomes valida si esta signada per totes les parts

Document oficial per recollir els canvis de guardia o de vacances. Garanteix que no afecten la prestacio del servei public. Nomes valida si esta signada per totes les parts.

SOL·LICITUD AUTORITZACIO REPRESENTACIO

Qualsevol participacio exterior requereix autoritzacio de la Direccio

Jornades, congressos, fires, simulacres, reunions, campionats (esportius o professionals), tant nacionals com internacionals. Tambe per a visites de caire professional de persones estrangeres al Principat.

Colors dels procediments d'actuacio

Color	Tipus de procediment
■ VERMELL	Procediments d'Incendis
■ LILA	Procediments de Salvaments
■ BLAU	Procediments d'Assistencies tecniques
■ VERD	Procediments Sanitaris
■ MARRO	Procediments de Tunels
■ TARONJA	Procediments de Proteccio Civil
■ GRIS	Procediments Cerimonials

Trampa: LILA = Salvaments (no confondre amb VERMELL d'Incendis). TARONJA = Proteccio Civil. MARRO = Tunels.

Eines informatiques

IPSIGE

Programa de gestio d'emergencies

Cada usuari te Login i Password. Segons el grau jerarquic, unitat o funcions, obte "drets" per accedir a certes funcions.

SMS MASSIU

4 situacions que activen l'enviament

Cobrir urgentment una guardia per baixa de darrera hora
Informar d'una practica o entrenament a un grup concret
Demanar urgentment personal per a un servei important
Informar d'esdeveniments "socials" (naixements i defuncions principalment)

LOTUS NOTES

Eina de missatgeria electronica interna "oficial"

Correu electronic + calendaris + agendes + bases de dades documentals
Per al personal de l'Administracio General: eina de missatgeria interna oficial
Al DPEIS: obligatori consultar el correu a l'inici de la guardia i realitzar les instruccions que hi puguin figurar

Selecciona el contingut